ZineGAZteLAB 2018
HISLARIAK:
-Itxaso Díaz
-Julian Bakedano
-Javier Rebollo
-Jose Luis Guerin
-ECPV
-CENTA
MODERATZAILE / AURKEZLE:
-Luis Egiraun
-Lutxo Egia
HISLARIAK:
ITXASO DÍAZ
Licenciada en Audiovisuales por la Facultad de BBAA de la UPV y Doctoranda en Tecnología y Hecho Artístico. Videocreadora, documentalista, diseñadora y realizadora de proyectos participativos, y comisaria audiovisual.
Lleva años trabajando en el desarrollo de plataformas que visibilicen el trabajo y las voces, de terceros.Ha comisariado y coordinado durante 5 años los ciclos de videocreación EBA: Euskal Bideo Artistak y Ex IS:EXperimental Imagen y Sonido dentro del Festival ZINEBIde Bilbao. En 2008 diseñó y puso en marcha para Alhóndiga Bilbao el festival de videojuegos hó PLAY.
Desde 2015, comisaria y coordina junto a Azkuna Zentroa el ciclo de videocreación BIdeOtik. Y desde 2017, codirije LAN.

·Berehalako zinema tailerrak etxeko gailuekin:
Azken aurrerapen teknologikoen, batez ere teknologia mugikorrarekin lotutakoen, ondorioz bideoen ekoizpena demokratizatu egin da. Tresnaren optimizazio hori ikus-entzunezko lengoaiari buruzko oinarrizko elementuekin osatu behar da. Tailer honetan ikus-entzunezko narratiba bat planifikatu eta egiteari ekiteko beharrezkoak diren gutxieneko ezagutzak baitaratzea proposatzen da. Ikus-entzunezko alfabetizazioa, gidoien langintza, produkzioa eta edizioa landuko ditugu, soilik etxeko elementuak baliatuz.
JULIAN BAKEDANO
Aficionado al cine desde niño, realizó estudios de Arquitectura y Derecho en Madrid. Ha sido crítico de cine, de arte y de literatura en diversas publicaciones. Organizador de semanas culturales y cine-clubs, ha participado desde 1968 en el Festival Internacional de Cine Documental y Cortometraje de Bilbao como jefe de documentación, como miembro del comité de dirección y como delegado general. En los años 1970 empezó a realizar sus primeros cortometrajes. En 1980 rodó Ikuska 9. Desde 1982 fue miembro del comité iniciador de la Programación de ETB y desde 1983 ha desempeñado diferentes funciones en el Museo de Bellas Artes de Bilbao como encargarse del departamento de Actividades y la Cine- mateca del Museo, hoy trasladada a AlhóndigaBilbao.

·"ZINEMA-ZIKLOAK PROGRAMATZEN IKASTEN”:
1. Zer da programatzea?
2. Motak: zuzendarian arabera, aktoreen arabera, gaiaren arabera, generoen arabera, herrialdeen arabera, eskolen arabera, tekniken arabera, garaien arabera, etab.
3. Kopia eta eskubideekin arazoak.
4. Adibideak.
5. Hauen zatiez lagunduta: La naranja mecánica, Baby driver, Ex machina, La cabaña en el bosque, Her.
6. Erabilera eta xedea. Ondorioak.
JAVIER REBOLLO
Ha dirigido los largometrajes “El muerto y ser feliz” (2013), “La mujer sin piano” (2009) y “Ce que je sais de Lola” / “Lo que sé de Lola” (2006); con ellos ha obtenido dos veces el premio FIPRESCI de la crítica internacional (San Sebastián y Londres) y una el de la crítica iberoamericana (Montevideo), además de la Concha de Plata al Mejor Director del Festival Internacional de Cine de San Sebastián, entre otros...; “La mujer sin piano” fue Mejor Película en el AFI de Los Ángeles y por “Lo que sé de Lola” fue nominado al Premio Goya al Mejor Director Nobel y ganó el Gran Premio del Jurado en Seúl así como el de Mejor película en Nantes y Toulouse.

Entre 1997 y 2002 dirigió un ciclo de cortometrajes protagonizados por Lola Dueñas, por los que fue nominado tres veces al Goya al Mejor Cortometraje y que se han visto y premiado en festivales y televisiones de todas todo el mundo.
Además, junto a Lola Mayo ha realizado una serie de documentales de gran formato para el La 2 de TVE por los que ha recibido, entre otros, el Premio Reina Sofía de Periodismo 2006.
Actualmente trabaja desde LOLITA FILMS como productor ejecutivo, guionista y montador en Para la guerra, la ópera prima del director Francisco Marise, que se acaba de estrenar en la Sección «Nuevos
Directores» del 66 Donostia Zinemaldia Festival Internacional de Cine de San Sebastián y participar próximamente en el IDFA (Holanda), Mar del Playa (Argentina) y DocsLisboa (Portugal) ; y en el largometraje de David Martín de los Santos, La vida era eso, que se rodará el próximo otoño en España y Francia.
También es profesor de dirección, de cine documental y de arte contemporáneo en la Escuela de Cine de la Comunidad Autónoma de Madrid (ECAM); en la EICTV Escuela Internacional de Cine y Televisión de San Antonio de los Baños (Cuba), en la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona o en el Laboratorio audiovisual de práctica y creación contemporánea de Madrid (LAV).
·”Zinemaren entseinaren kon(tra)”:
Zinemaren eta arte garaikidearen irakaskuntza derrigorrezkoa izan beharko litzateke haurtzaro samurrenetik, eskolaurretik; zinemak eta "kultura garaikideek" obrak ikusteko modu bat erakusten digute, baina baita bizitza ikusteko modu bat ere. Arte garaikidea eta zinema batez ere jolasa dira, jolas serioa baina jolasa, eta hori haur batek inork baino hobeto ulertzen du, nerabe batek okerrago berandu iritsi baita. Araurik gabeko jolasa, Calvin eta Hobbesek asmatutako Cavinball jolasaren modura, uneoro bere arauak aldatzen dituen jolasa. Tamalez, zinemaren irakaskuntzan duela urte askoko arau absurduei heltzen diegu oraindik, ezarritako arau eta debekuei, dagoeneko ez dakigu nork eta zerk mugatzen duten sormena eta begirada. Calvin eta Hobbes irakurri behar da, Charlie Chaplinera itzuli beharrean gaude, jolastu egin behar da, serioski, haurrak ginenean bezalaxe.
JOSE LUIS GUERIN
Jose Luis Guerinek (Bartzelona, 1960) bere ibilbidean zehar, bere filmeetako zuzendari eta gidoilari modura, fikzioa eta dokumentala uztartu ditu, bi generoen artean dauden mugak lausotuz.
Bere filmeekin Jose Luis Guerinek hainbat Zinema Jaialditan parte hartu du, besteak beste, Venezian (Sekzio Ofizialean), Cannesen (Certain Regard bat, Errealizatzaileen hamabostaldian), Berlinen (Forum), Donostian (Lehiaketa Ofizialean), Locarnon hainbat aldiz, Rotterdamen eta Tokion. Agian Nazioarteko Jaialdietan kritika eta publikoaren aldetik harrera onena izan duen zinemagile espainiarretako bat da. Atzera begirakoak eskaini dizkiote hainbat jaialditan eta kultura zentro garrantzitsutan, esate baterako, Georges Pompidou Zentroan (Paris) edo Harvard Film Institute izenekoan.
Zinematografiako Sari Nazionala, 2001

·”Eszenaratzearen hastapena”:
Eszenaratze zinematografikorako hurbilketa bat zinemagilearen ikuspegitik. Begiratzeko eta munduarekin harremanetan izateko modu bat zehazteko hautaketak, baliabideak eta poetikak.
ECPV
·”Film baten filmazioa”:
Jardunaldian zehar EHZE eskolako ikasleek errodaje-praktikak egingo dituzte. Bertaratzen direnek aukera izango dute ikasleak behatzeko errodaje-setean dauden ekipamen ezberdinekin lanean.


CENTA

CENTA eskolak emandako tailerrak. Ikus-entzunezko Teknologia Berrien Ikastegia.
HIZLARIA: Ignacio Zabala, Master koordinatzailea Edizioan eta Postprodukzioan CENTA ESKOLAN.
Teknologia digitalaren eta efektu bisualen etorrerarekin, aurretiaz grabatutako material zinematografiko edo telebistakoen barnean pertsonaia edo objektuak barneratzen dituzten ikus-entzunezko piezak sortu ahal izan dira.
Tailer horretan proiektu mota hori sortzeko prozesu osoa ezagutaraziko dugu. Ibilbide bat egingo dugu, hasi jorratzeko materialaren hautaketarekin, muntaketa eta hartu beharreko erabaki narratiboetatik igaroz postprodukzioari dagozkion alderdiak azalduz amaitu arte, esate baterako, kromatuen sorrera, kolorearen zuzenketa edo soinu-doikuntzak.
Hitzaldiaren helburua zinemazale diren belaunaldi berriek postprodukzioaren lanbidea eta piezari itxura egiazko eta kalitatezkoa emateko hartu behar diren erabakiak hobetu ezagut ditzatela da.
MODERATZAILEAK / AURKEZLEAK:
LUIS EGIRAUN
Se licenció en Pedagogía por la Universidad de Deusto en Bilbao. Participó activamente en la fundación del Cine-Club Universitario y del Cine-Club de Deusto junto a Ernesto del Río. Fue miembro del Comité de Dirección del Festival Internacional de Cine Documental y Cortometraje de Bilbao (Zinebi). Vinculado profesionalmente durante toda su carrera a la productora Sendeja Films de Bilbao, se estrenó en el cine, dirigiendo el cortometraje Octubre 12 junto a Ernesto del Río.
LUTXO EGIA
Licenciado en Sociología, nunca ha ejercido en este campo. Ha practicado el periodismo en el diario Deia y la revista del organismo IVAP Administrazioa euskaraz. Autor del libro de poesía para niños “Kalezuloko animalien itzalak” (Pamiela, 1999) y de la novela “Paperezko hegazkinak” (Susa, 2002).

